al tren de maastricht

arribar amb una cançó i somiar amb una altra, que em somriguis perquè em recordes i em miris per fer-ho sempre. que t'agradi tota i deixar-me sentir el batec del teu cor amb la punta del nas. salvar-me, salvar-nos dels mals sons i que no faci calor sinó que estiguem calents. Pregunta el que vulguis, no tindré secrets però deixa la olor unisex dels nostres cossos, empatem d'excuses les nostres trobades i acariciem-nos com hem descobert que ens agrada. un dia mig viatjat i mig perdut, un dia, un.

que ningú en parli

estic en bones condicions de parlar de coses que només m'interessen a mi i que entendrien algun escollit però poc més, per exemple: doncs no em faria res que em molestessis al llit i em traguessis el son. ja que m'he desvetllat degut a un dia de gos aprofito la ben entesa per dir que no feia bon dia i a 16 de juny el vent tallava els llavis, un altre exemple: doncs et sorprendria cap a on és capaç de bufar el vent. repetia mentalment una cançó de la que ni coneixia la lletra i que fusionava instintivament amb un mantra, era incansable, tot i la sensació de dependència i autisme que em provocava i la poca relació que tenen aquests termes amb el concepte budista, confesso que: doncs a mi em va agradar, i molt. no ho se, no ho he vist, m'ho he perdut, no estic atenta, me n'oblido: doncs t'hi hauries de fixar més, aixecar el cap del melic i la 'blacklefa' i fullejar la ciutat. Gràcies i bona nit.

foc, caramel

és divertit tot plegat, em van explicar un conte ben curt que sense haver-lo de resumir cantava: arriba, al final. quan algú que no ets tu et recorda el que ja sabies i no volies oblidar però pensar-hi et confon more than you expected i vols sentir-ho des de uns altres llavis, una altra veu, uns altres ulls; fa petar de riure, de la mateixa manera que buscar excuses per fumar, llegir quan no hi ha prou llum o marxar sense fugir. acompanya'm i visquem allò que ens està prohibit, allò que no explicaries a ningú i que frises per compartir amb algú, per descobrir amb mi.

mantenir-se despert

Em vas escollir un cop, un cop i prou.

Hi ha molts moments que m'han canviat la vida i ni me n'he adonat.

Fes-me callar amb un petó, o mil.

El cabell curt i les cames llargues.

Té el sentit que tu li vulguis donar però ens hauriem d'abraçar.

'Entonces me acarició la mejilla con la mano, estuve a punto de caer en coma de pura sensación de bienestar'

Jesús me quiere (David Safier)

she said yes

si t'arribés tot el que passa pel meu cap tindríem un greu problema, podrien passar dues coses però el més probable fos que no volguessis veure'm mai més. saber que si no s'uneixen les llunes i infinitat de factors externs creats expressament per a l'ocasió no és a mi a qui trobes a faltar crea un forat negre a mitja caçó que, des de fa molt temps, salto per sota. veure el soroll, olorar els colors, sentir com el dit recorre l'interior de la cuixa, palpar la música i deixar que et mogui al ritme; aprendre paraules i líriques de poetes, cantar cànons a una veu perquè, aquí en som molts però quan s'ha de donar la nota es comença per un mateix.

si, això si

avui m'han dit que semblava contenta ('i que duri nena'), que australia m'ha adequat molt bé ('estàs més maca') i així és, no sabria com dissimular-ho. òbviament, a la meva vida, mantinc algunes carències afectives socialment establertes, estrictament acceptades i meticulosament imposades; però tot i això se veure on acabo jo i comença el món, on arribo i on vull. ara s'inicia un període exhaustiu de reflexió activa, interna i pacífica. és hora de retornar als orígens i reincorporar el 'tot anirà bé' que tan positivament ha funcionat fins ara. la sang bull i torna la inquietud. tremola.

set am

'quina sort, quina sort, quina sort' si marxes, fes-ho perquè aquí ja no hi queda lloc per la lluita, perquè allà on vas la malenconia hi te vedat el pas i res millor queda enrere; però si marxes has de saber que la lluita no acabarà si estàs fugint, que l'enyorança et trobarà quan baixis la guàrdia i que sempre pots tornar, sempre.