saps quan veus una fotografia i decideixes tallar-te el cabell amb el mateix tall pensant, inconscientment, que et llevaràs amb l'aspecte de la noia de la foto i resulta que quan et rentes la cara ets la mateixa persona, amb els mateixos vicis i els mateixos dubtes que la nit anterior però amb un pentinat diferent. tindràs sort si et queda bé. no existeix una sola persona que t'ensenyi a sentir la música del món, el llenguatge de les coses o et salvi del que no controles, no n'hi ha només una, vull dir, totes t'ensenyen alguna cosa a certs nivells, si tens la sort de trobar el company de vida a temps, sigues i sente't afortunat perquè ho ets i sinó sigues i sente't-hi perquè ho segueixes sent. jo no t'he escollit, m'has aparegut i ara no et vull, ni aquí, ni allà, ni amb mi ni amb ningú.
saps quan vas pel carrer i t'assegures que ningú et segueix de prop i els peus segueixen el ritme de la música i el somriure s'et planta a la cara perquè s'ha oblidat que feia unes hores ploraves a mars? doncs això sóc jo, un mar de llàgrimes que somriuen als problemes i ballen al món ben dissimulat. que sap el que vol i lluita per aconseguir-ho, dubta i va sobre segur. pregunta trivialitats a les lletres i substancialitats a si mateixa perquè ningú com ella sabrà menys què ha de fer i millor que ningú el que vol.
- :D
- q?
- :)
- No
