avui m'han dit que semblava contenta ('i que duri nena'), que australia m'ha adequat molt bé ('estàs més maca') i així és, no sabria com dissimular-ho. òbviament, a la meva vida, mantinc algunes carències afectives socialment establertes, estrictament acceptades i meticulosament imposades; però tot i això se veure on acabo jo i comença el món, on arribo i on vull. ara s'inicia un període exhaustiu de reflexió activa, interna i pacífica. és hora de retornar als orígens i reincorporar el 'tot anirà bé' que tan positivament ha funcionat fins ara. la sang bull i torna la inquietud. tremola.
