és divertit tot plegat, em van explicar un conte ben curt que sense haver-lo de resumir cantava: arriba, al final. quan algú que no ets tu et recorda el que ja sabies i no volies oblidar però pensar-hi et confon more than you expected i vols sentir-ho des de uns altres llavis, una altra veu, uns altres ulls; fa petar de riure, de la mateixa manera que buscar excuses per fumar, llegir quan no hi ha prou llum o marxar sense fugir. acompanya'm i visquem allò que ens està prohibit, allò que no explicaries a ningú i que frises per compartir amb algú, per descobrir amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada