si t'arribés tot el que passa pel meu cap tindríem un greu problema, podrien passar dues coses però el més probable fos que no volguessis veure'm mai més. saber que si no s'uneixen les llunes i infinitat de factors externs creats expressament per a l'ocasió no és a mi a qui trobes a faltar crea un forat negre a mitja caçó que, des de fa molt temps, salto per sota. veure el soroll, olorar els colors, sentir com el dit recorre l'interior de la cuixa, palpar la música i deixar que et mogui al ritme; aprendre paraules i líriques de poetes, cantar cànons a una veu perquè, aquí en som molts però quan s'ha de donar la nota es comença per un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada