17 d’abr. 2012

amb certa traça


és curiós com es malentenen les coses, per exemple, no és més emocionant perquè no ets aquí, és més emocionant perquè no és aquí. tot comença de zero en algun lloc on tot esta per descobrir, on perfectament conscient de la teva independència fas la prova de ser qui vols ser i descobrir on vols anar i resulta que ets qui vols ser i tornar d'on venies. 'la tornada a sigut dura?'-'gens, sóc a casa'. tot ha anat prou ràpid per adonar-me del poc que hagués trigat a acostumar-me i de trobar-me face to face amb la rutina i la supervivència. '...i per què vas marxar?'-'perquè volia assegurar-me de que m'agrada el que tinc'. no m'estic queixant, més aviat al contrari, agafo la vida amb més ganes i es que hi ha masses coses que se m'escapen, vull mantenir-me en aquest estat d'eufòria per les coses velles, que les fonts em segueixin sorprenent igual aquí que allà, que el verd és verd! 'hi tornaràs?'-'segur'. de fet ja havia escollit el barri i l'horari dels diumenges. és un altre món, un altre estil de vida que demana el seu temps i les seves ganes, un amor psicològic que enganxa.'...a marxar?'-'no ho dubtis' no vull parar, això no acaba aquí, és el principi d'una bonica amistat.