mantenir-se despert

Em vas escollir un cop, un cop i prou.

Hi ha molts moments que m'han canviat la vida i ni me n'he adonat.

Fes-me callar amb un petó, o mil.

El cabell curt i les cames llargues.

Té el sentit que tu li vulguis donar però ens hauriem d'abraçar.

'Entonces me acarició la mejilla con la mano, estuve a punto de caer en coma de pura sensación de bienestar'

Jesús me quiere (David Safier)

she said yes

si t'arribés tot el que passa pel meu cap tindríem un greu problema, podrien passar dues coses però el més probable fos que no volguessis veure'm mai més. saber que si no s'uneixen les llunes i infinitat de factors externs creats expressament per a l'ocasió no és a mi a qui trobes a faltar crea un forat negre a mitja caçó que, des de fa molt temps, salto per sota. veure el soroll, olorar els colors, sentir com el dit recorre l'interior de la cuixa, palpar la música i deixar que et mogui al ritme; aprendre paraules i líriques de poetes, cantar cànons a una veu perquè, aquí en som molts però quan s'ha de donar la nota es comença per un mateix.

si, això si

avui m'han dit que semblava contenta ('i que duri nena'), que australia m'ha adequat molt bé ('estàs més maca') i així és, no sabria com dissimular-ho. òbviament, a la meva vida, mantinc algunes carències afectives socialment establertes, estrictament acceptades i meticulosament imposades; però tot i això se veure on acabo jo i comença el món, on arribo i on vull. ara s'inicia un període exhaustiu de reflexió activa, interna i pacífica. és hora de retornar als orígens i reincorporar el 'tot anirà bé' que tan positivament ha funcionat fins ara. la sang bull i torna la inquietud. tremola.

set am

'quina sort, quina sort, quina sort' si marxes, fes-ho perquè aquí ja no hi queda lloc per la lluita, perquè allà on vas la malenconia hi te vedat el pas i res millor queda enrere; però si marxes has de saber que la lluita no acabarà si estàs fugint, que l'enyorança et trobarà quan baixis la guàrdia i que sempre pots tornar, sempre.

amb certa traça

és curiós com es malentenen les coses, per exemple, no és més emocionant perquè no ets aquí, és més emocionant perquè no és aquí. tot comença de zero en algun lloc on tot esta per descobrir, on perfectament conscient de la teva independència fas la prova de ser qui vols ser i descobrir on vols anar i resulta que ets qui vols ser i tornar d'on venies. 'la tornada a sigut dura?'-'gens, sóc a casa'. tot ha anat prou ràpid per adonar-me del poc que hagués trigat a acostumar-me i de trobar-me face to face amb la rutina i la supervivència. '...i per què vas marxar?'-'perquè volia assegurar-me de que m'agrada el que tinc'. no m'estic queixant, més aviat al contrari, agafo la vida amb més ganes i es que hi ha masses coses que se m'escapen, vull mantenir-me en aquest estat d'eufòria per les coses velles, que les fonts em segueixin sorprenent igual aquí que allà, que el verd és verd! 'hi tornaràs?'-'segur'. de fet ja havia escollit el barri i l'horari dels diumenges. és un altre món, un altre estil de vida que demana el seu temps i les seves ganes, un amor psicològic que enganxa.'...a marxar?'-'no ho dubtis' no vull parar, això no acaba aquí, és el principi d'una bonica amistat.

Sydney fa olor a verd. hi ha música a tot arreu, un ciclista toca la trompeta amb el casc posat sobre una caixa de llums, un malabarista sense traça de tres boles que llença en cull dues, la cervesa és cara i fumar prohibit. plou i un ocell que no havia vist mai mira fixament l'entrepà d'una executiva amb bambes. tinc un munt de plans per les pròximes hores de la resta de la meva vida i no em fa por que ningú m'acompanyi, de fet, no ha estat mai cap contra. i tot això el primer dia? si

després de creuar un quart de planeta sense casi adornar-me'n ni tenir cap mena de control sobre mi: 'estic a mig camí'. després de fer 10887.952 km encara me'n queden més de 6.000. un cafè pagat en una moneda que desconec i una llengua cremada pel canvi horari. trigarà un dia el dolor a marxar o em farà mal ahir? no fa bon dia a singapur però la música d'ascensor i estar rodejada de vegetació ho fa més planer. ho he dit en veu alta? ja parlo sola (sistema defensiu per no caure en la bogeria o rendir-s'hi). cançons de casa a tot volum i a somiar desperta.