lectura d'un estat d'ànim

penso a cada minut, a cada segon, que m'engalio massa, que pot explotar per qualsevol lloc en qualsevol moment (wherever, whenever), per un dit del peu o l'aorta, en una historia inacabada o una de nova. m'adono que les cites que marco al llibre que llegeixo neixen totes del mateix vel, del mateix i el mateix i el mateix i o les relacions em queden grans o jo em faig petita, des de sota l'esfera d'uns llavis sempre llestos i un cor predisposat a ser usat però poc a ser llençat. em fa por i després... potser és perquè s'acaba l'estiu i el fred es porta millor entre dos, serà.

baldosas negras baldosas blancas

- es como si me sintiera un poco vacía. cada vez que lo recuerdo me duele el estómago

-  y ese nudo... ¿duele?

- es mas un agujero y no duele porqué no hay nada

- ...

- es jodido explicarlo, habia algo por lo que no podia dejar de tocarle, era raro, como cuando juegas a no pisar las baldosas negras o mueres, pues lo mismo si no le tocaba

necessitem els ous

I though in that old joke, you know? this guy goes to psiquiatrist and says: ''Doc my brother is crazy, he thinks he's a chiken'' and the doctor says ''why don't you intern him in?'' and the guy ansewers ''I would but I need the eggs''. well, I guess this is pretty much how I feel about relationships. you know? they're totally irracional, crazy and absurd but I guess we keep going trhough it because most of us need the eggs.

woody allen (annie hall, 1977)

Bon Iver

creia que no m'ho diries mai. aquelles coses que saps que fora de context sonen malament i que només entenen els que ho volen. com la primera cançó que sona com podria ser la última. aquells moments eterns que no vols que acabin mai. els plans que no t'inclouen perquè tu ets qui ets, i vols ser el que t'han ajudat a ser, i seràs qui vulguis ser. ara recordo un moment apoteòsic on un cúmul inexplicable de sentiments em recorrien des dels timpans a la punta eriçada de cada pèl, on una llàgrima lluitava per brollar i deixar veure al públic la felicitat que ses capaç d'emetre, els somnis que deixes a cada nota, el plaer de cada estrofa i saber que tothom, tothom esta igual que tu i que tot i ser contradictori vols tancar els ulls i no veure res i fondre't i convertir-te en mil espurnes que viatgen multiorgasmiques on mai has estat. sobreviure a un concert com el de divendres passat m'ha deixat saciada fins al pròxim mil·lenni, aquí prometo que si en tinc l'oportunitat hi tornaré.

sense subtileses

veig entre els pèls eriçats del braç un home que mira. des del melic un nas i dos pits. dos ulls i moltes ganes.
et canvio préssecs per sexe de migdiada.

al tren de maastricht

arribar amb una cançó i somiar amb una altra, que em somriguis perquè em recordes i em miris per fer-ho sempre. que t'agradi tota i deixar-me sentir el batec del teu cor amb la punta del nas. salvar-me, salvar-nos dels mals sons i que no faci calor sinó que estiguem calents. Pregunta el que vulguis, no tindré secrets però deixa la olor unisex dels nostres cossos, empatem d'excuses les nostres trobades i acariciem-nos com hem descobert que ens agrada. un dia mig viatjat i mig perdut, un dia, un.

que ningú en parli

estic en bones condicions de parlar de coses que només m'interessen a mi i que entendrien algun escollit però poc més, per exemple: doncs no em faria res que em molestessis al llit i em traguessis el son. ja que m'he desvetllat degut a un dia de gos aprofito la ben entesa per dir que no feia bon dia i a 16 de juny el vent tallava els llavis, un altre exemple: doncs et sorprendria cap a on és capaç de bufar el vent. repetia mentalment una cançó de la que ni coneixia la lletra i que fusionava instintivament amb un mantra, era incansable, tot i la sensació de dependència i autisme que em provocava i la poca relació que tenen aquests termes amb el concepte budista, confesso que: doncs a mi em va agradar, i molt. no ho se, no ho he vist, m'ho he perdut, no estic atenta, me n'oblido: doncs t'hi hauries de fixar més, aixecar el cap del melic i la 'blacklefa' i fullejar la ciutat. Gràcies i bona nit.