penso a cada minut, a cada segon, que m'engalio massa, que pot explotar per qualsevol lloc en qualsevol moment (wherever, whenever), per un dit del peu o l'aorta, en una historia inacabada o una de nova. m'adono que les cites que marco al llibre que llegeixo neixen totes del mateix vel, del mateix i el mateix i el mateix i o les relacions em queden grans o jo em faig petita, des de sota l'esfera d'uns llavis sempre llestos i un cor predisposat a ser usat però poc a ser llençat. em fa por i després... potser és perquè s'acaba l'estiu i el fred es porta millor entre dos, serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada