em deixo canviar la vida

ei! que jo no deixo de trobar a faltar a ningú, de fet és el que sembla se'm dona bé, crec que ja m'he explicat algun cop així que ho deixaré aquí.
penso molt en la gent que he anat deixant enrere, per qualsevol raó, cadascú escriu el seu destí i això no vol dir que no m'inclogui sinó que ha passat. i algun dia ens trobarem pel carrer i diré:
- tu i jo, encara que no ho sàpigues, vam tindre una conversa que em va canviar la vida
- no ho recordo, no ho puc imaginar
- no importa perquè ho saps ara, t'ho dic ara i ara soc així arrel d'allò, de tu i de mi.
... i llavors em convidaràs a una birra i ho celebrarem tantes vegades com faci falta.
a vegades veig alguna fotografia que em recorda que t'he de trucar i a tu aquella olor et recorda que vam compartir hores i a mi aquella cançó que vam ballar i a tu aquell carrer que vam caminar junts. i quan et va vindre no importava, importa l'instant en que dius: 'hòstia, ella'. m'hagués agradat compartir moments que se que existeixen; de la mateixa manera que jo no penso en convidar-te tu no hi caus, serà la gelosia d'una amistat que va marcar la diferència. em deixo marcar i hi ha certs noms que no oblidaré i gestos, olors, ... no podria. ho prometo