a vegades tinc tant de temps per pensar que deixo de ser selectiva, es com si em pugés tota la sang etílica dels últims anys al cap i qualsevol cosa que se m'acudís fos valida, sempre. i no, mai; però com els últims anys vinc justificant: si el cos m'ho demana no m'agrada dur-li la contrària i no acostumo a fer-ho, el cas és que el temps passa i vaig més enllà, carregada d'estadístiques, alternatives de probabilitats i hipòtesis recombinades al final la nit m'enganxa pel darrere i m'empeny a la passivitat i l'espera. el paladar es torna més exquisit i les hormones s'han unit per manifestar-se, en contra de res en particular i de tot allò que demana una resposta ràpida com: 'si tot fos això' o 'doncs truca'. no ens enganyem la ociositat ens durà a la bogeria, és un vici, i jo ja tinc ganes d'empastillar-me.
