parlen d'ella. diuen que es mimetitza amb la foscor i es que fa dies que dorm sola en un pis de 4 habitacions. diuen que marxa, més lluny no pot anar. diuen que no sap passar desapercebuda i prefereix uns llavis ben vermells a un escot fins al melic. diuen que viu de petits plaers i que un bon acústic l'ajuda a somriure de bon matí. això li van ensenyar, diuen, son pare, això i altres coses útils que creia oblidades i que resulta emmagatzemava. memòria selectiva. diuen.